Como os comentaba, el pasado fin de semana la Universitat Pompeu Fabra realizó unas jornadas de Musicoterapia Neurológica. Estas jornadas forman parte de la formación impartida a los alumnos del máster en Musicoterapia que ofrece esta universidad, pero a ellas pueden acudir cualquier persona interesada.
Debo decir que fueron diez horas intensas, e interesantísimas. Ed. A. Roth, profesor de la Western Mitchigan University y director del Laboratory of Research in Neuromusicology nos habló de las últimas investigaciones que respaldan la teoría científica de la musicoterapia y nos propuso ejemplos prácticos y concretos para ser más rigurosos en la práctica musicoterapéutica.
Creo que en esas horas, Edward despertó en mí el ansia por investigar, por conocer algunos estudios que se están llevando a cabo en Estados Unidos y que sitúan a la musicoterapia en la misma posición que la fisioterapia a la hora de tratar problemas de movilidad o de marcha.
De estas jornadas también me llevo algo más de conocimiento sobre referentes en la investigación, y algunas pistas sobre dónde encontrarlos. Ahora me dispongo a saciar este ansia de saber, a buscar, a leer, a entender…
Sin duda, este ha sido un seminario más que provechoso. ¡Y no será el último! La misma universidad ofrece en mayo las Jornadas de Musicoterapia dedicadas a los Trastornos del Espectro Autista. Estaremos atentos a las novedades que se vayan publicando.
Quant a Rítmia
Em dic Celia Castillo.
Des de petita la música ha estat molt important per a mi. Vaig començar desxifrant poc a poc els símbols que hi havia en una partitura i, sense adonar-me’n, aquells dibuixos sobre el paper es van anar transformant en una forma d’expressió. Tant és així, que ara i des de fa un temps, quan estic trista o amoïnada, recorro al piano per a deixar anar totes aquestes emocions i transformar-les en so i música.
També sempre m’ha agradat escoltar, acompanyar, ajudar les persones en moments desconcertants o difícils. La musicoteràpia em va permetre unir la meva passió amb aquesta actitud i és per això que és tan especial per a mi.
Al llarg dels anys he pogut comprovar en mi mateixa i en els altres que la música no ens deixa indiferents: tothom té respostes davant la música, i és això el que permet promoure canvis en les persones.
En quant a la meva formació, sóc Diplomada en Educació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (2003-2007) i Màster en Musicoteràpia per la Universitat de Barcelona (2007-2009). Vaig cursar estudis de Piano al Conservatori Professional de Música de Terrassa (2000-2007) i de Violoncel (2007-2011).
Actualment formo part de l’Associació Catalana de Musicoteràpia.
He dissenyat i realitzat activitats de Musicoteràpia en els àmbits de la salut física i psicològica, geriatria, àmbit penitenciari, persones amb discapacitat psíquica i primera infància.
Aquesta entrada s'ha publicat en
Rítmia i etiquetada amb
Barcelona,
musicoterapia. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
