Musicoteràpia i dol

No són bons temps. Acceptar la mort d’un ésser estimat mai és fàcil, i aquesta vegada no hauria de ser menys. Recordo altres vegades, on la música em servia de suport. La música sempre m’ha fet de suport en moments difícils…

La música com a eina en la musicoteràpia ha d’estar al servei de la persona, acompanyant-la en cada moment, en cada dificultat. Les persones que estan vivint processos de dol, passen o passaran en algun moment, per diverses fases: la primera, en la què existeix una incredulitat pel succés, la persona no pot i no vol acceptar la pèrdua.

La segona, en la que la persona elabora el sentiment respecte a la pèrdua. La persona n’és conscient i n’afloren les reaccions emocionals (tristesa, ràbia, impotència…).

Finalment, en l’última etapa hi ha una estabilització emocional. La persona és capaç de pensar en l’ésser estimat sense que es desencadeni una resposta emocional intensa.

La música en un procés de musicoteràpia ens acompanya durant tot aquest procés. En ser una eina amb tant contingut emocional, ajuda a la persona a expressar les emocions inicials. Aquest fet fa que la persona no es senti sola davant del seu dolor, que pugui expressar el dolor lliurement, però sobre tot, que pugui experimentar totes les seves emocions, i acceptar-les.

L’acceptació del dolor facilita que la persona reconegui la situació que està vivint, transformi les seves emocions i pugui reprendre la seva activitat diària amb menys angoixa.

Les tècniques de musicoteràpia (relaxació, improvisacions…) permetran que la persona pugui connectar amb les seves emocions per després expressar-les mitjançant el canal creatiu. Un cop s’ha exterioritzat l’emoció, la persona pot reelaborar-la, reinterpretar-la, acceptar-la.

Anuncis

Quant a Rítmia

Em dic Celia Castillo. Des de petita la música ha estat molt important per a mi. Vaig començar desxifrant poc a poc els símbols que hi havia en una partitura i, sense adonar-me’n, aquells dibuixos sobre el paper es van anar transformant en una forma d’expressió. Tant és així, que ara i des de fa un temps, quan estic trista o amoïnada, recorro al piano per a deixar anar totes aquestes emocions i transformar-les en so i música. També sempre m’ha agradat escoltar, acompanyar, ajudar les persones en moments desconcertants o difícils. La musicoteràpia em va permetre unir la meva passió amb aquesta actitud i és per això que és tan especial per a mi. Al llarg dels anys he pogut comprovar en mi mateixa i en els altres que la música no ens deixa indiferents: tothom té respostes davant la música, i és això el que permet promoure canvis en les persones. En quant a la meva formació, sóc Diplomada en Educació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (2003-2007) i Màster en Musicoteràpia per la Universitat de Barcelona (2007-2009). Vaig cursar estudis de Piano al Conservatori Professional de Música de Terrassa (2000-2007) i de Violoncel (2007-2011). Actualment formo part de l’Associació Catalana de Musicoteràpia. He dissenyat i realitzat activitats de Musicoteràpia en els àmbits de la salut física i psicològica, geriatria, àmbit penitenciari, persones amb discapacitat psíquica i primera infància.
Aquesta entrada s'ha publicat en Beneficis de la musicoteràpia, Rítmia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s