No són bons temps. Acceptar la mort d’un ésser estimat mai és fàcil, i aquesta vegada no hauria de ser menys. Recordo altres vegades, on la música em servia de suport. La música sempre m’ha fet de suport en moments difícils…

La música com a eina en la musicoteràpia ha d’estar al servei de la persona, acompanyant-la en cada moment, en cada dificultat. Les persones que estan vivint processos de dol, passen o passaran en algun moment, per diverses fases: la primera, en la què existeix una incredulitat pel succés, la persona no pot i no vol acceptar la pèrdua.

La segona, en la que la persona elabora el sentiment respecte a la pèrdua. La persona n’és conscient i n’afloren les reaccions emocionals (tristesa, ràbia, impotència…).

Finalment, en l’última etapa hi ha una estabilització emocional. La persona és capaç de pensar en l’ésser estimat sense que es desencadeni una resposta emocional intensa.

La música en un procés de musicoteràpia ens acompanya durant tot aquest procés. En ser una eina amb tant contingut emocional, ajuda a la persona a expressar les emocions inicials. Aquest fet fa que la persona no es senti sola davant del seu dolor, que pugui expressar el dolor lliurement, però sobre tot, que pugui experimentar totes les seves emocions, i acceptar-les.

L’acceptació del dolor facilita que la persona reconegui la situació que està vivint, transformi les seves emocions i pugui reprendre la seva activitat diària amb menys angoixa.

Les tècniques de musicoteràpia (relaxació, improvisacions…) permetran que la persona pugui connectar amb les seves emocions per després expressar-les mitjançant el canal creatiu. Un cop s’ha exterioritzat l’emoció, la persona pot reelaborar-la, reinterpretar-la, acceptar-la.