Ahir a la nit, al canal 33 van emetre el reportatge “Música a la presó”: les càmeres de televisió obrien una petita finestra al centre penitenciari de Lledoners per mostrar el taller de música que des de fa un parell d’anys s’esdevé entre les feixugues parets de la presó.
Els participants del taller expressaven com la música els havia aportat una estona de llibertat. I és que un dels objectius de la musicoteràpia en un centre penitenciari ha de ser el de dotar aquest espai on cada persona pugui expressar-se sense por, lliure de judicis de valor. El fet d’estar privat de llibertat suposa per a la persona una pèrdua del control de la pròpia vida: les rutines, les petites decisions del dia a dia estan determinades pel medi on es troba el reclús. La desconfiança i la soledat regnen en un entorn hostil i fortament jerarquitzat, on es fa difícil establir relacions entre iguals.
El programa de musicoteràpia dins un centre penitenciari, en paraules de la Dra. Poch, ha de procurar oferir als presos un espai d’acollida emocional, sense que la persona es senti jutjada. A través de la musicoteràpia les persones privades de llibertat poden prendre consciència dels esdeveniments que els han portat fins la situació actual fent servir un llenguatge agradable (la música), per posteriorment prendre decisions que els ajudin a ser propietaris del seu futur.
La música també els ajuda a canalitzar aquestes emocions i a aprendre a gestionar la ràbia, la frustració, la soledat i altres sentiments que puguin sentir durant la seva estada a la presó. És una eina que els ajuda a connectar amb el moment present, a acceptar la realitat tal com és, a la vegada que també els ajuda a trencar amb la rutina diària, amb la rigidesa de la presó.
Per últim, la musicoteràpia hauria de servir a l’objectiu màxim de la pena privativa de llibertat, que és preparar a la persona per a la seva reinserció social.
Us deixo el link del reportatge “Música a la presó”. Espero que us emocioni, tal i com em va emocionar a mi.
Vídeos – Actua – Televisió de Catalunya.
