Musicoteràpia creativa (1)

He deixat reposar unes hores després de la intensitat del curs de Musicoteràpia creativa realitzat a l’escola municipal de música Blai Net, de Sant Boi (Barcelona). Però la veritat és que no vull deixar escapar totes aquestes sensacions que després de tot el viscut m’envaeixen, no les vull deixar anar…

Encara recordo quan vaig veure per primera vegada la informació del curs publicada a internet, la curiositat que m’envaïa, els dubtes, el fet de no saber si estava escollint l’activitat adequada d’entre tanta oferta en aquestes dates… I he acabat la formació amb la certesa de que era just el que necessitava.

El primer dia, a més a més dels nervis, les expectatives, els dubtes i incerteses ens vam endinsar en una atmósfera que ens acompanyaria durant els tres dies. Pau Gimeno ens donava la benvinguda per donar pas a una master class de guitarra per part d’Àlex Blanco. Tot i que no sóc guitarrista, l’Àlex va aconseguir trucar a la porta de la meva curiositat, deixant entrar les ganes d’aprendre sobre acords retallats, escales de blues i transposicions.

Simon Procter va seguir l’Àlex Blanco, descobrint-me tot un món dins de la improvisació en musicoteràpia. Com des d’una sola nota es pot anar a qualsevol lloc, construint una melodia amb sentit. L’harmonia és important en el mètode Nordoff-Robbins, has de saber on ets harmònicament per poder explorar els diferents camins on et pot portar una sola nota. L’elecció de la nota que tocarem després no és gratuïta, s’ha de tocar amb una intencionalitat clara. Treballàvem sempre des d’una perspectiva musicocèntrica, on la música ens servia de canal per assolir els objectius de la teràpia, tenint en compte les variables amb les que treballem en musicoteràpia.

Simon em va fer recordar un aspecte molt important en musicoteràpia, i és que a través de la musicoteràpia no podrem canviar el transcurs d’una malaltia, ni revertir-la moltes vegades. El que sí que podem modificar amb la musicoteràpia és l’experiència subjectiva que té la persona vers la seva problemàtica o malaltia.

Vam recordar recursos per a la improvisació: exagerar el que toca l’altre, imitar-ho, incorporar complexitat harmònica amb la presència de les setenes i novenes, modificar ritmes i articulacions. I tot això amb un objectiu bàsic: trobar-nos amb la persona que tenim al davant (client, pacient), per després poder-la transportar a altres escenaris sonors (però també anímics, emocionals).

La visualització de videos d’intervencions musicoterpèutiques ens va servir per evidenciar a la pràctica alguns dels aspectes que havíem estat treballant anteriorment, identificant els elements que produïen resultats en la teràpia musical en els diferents casos.

Anuncis

Quant a Rítmia

Em dic Celia Castillo. Des de petita la música ha estat molt important per a mi. Vaig començar desxifrant poc a poc els símbols que hi havia en una partitura i, sense adonar-me’n, aquells dibuixos sobre el paper es van anar transformant en una forma d’expressió. Tant és així, que ara i des de fa un temps, quan estic trista o amoïnada, recorro al piano per a deixar anar totes aquestes emocions i transformar-les en so i música. També sempre m’ha agradat escoltar, acompanyar, ajudar les persones en moments desconcertants o difícils. La musicoteràpia em va permetre unir la meva passió amb aquesta actitud i és per això que és tan especial per a mi. Al llarg dels anys he pogut comprovar en mi mateixa i en els altres que la música no ens deixa indiferents: tothom té respostes davant la música, i és això el que permet promoure canvis en les persones. En quant a la meva formació, sóc Diplomada en Educació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (2003-2007) i Màster en Musicoteràpia per la Universitat de Barcelona (2007-2009). Vaig cursar estudis de Piano al Conservatori Professional de Música de Terrassa (2000-2007) i de Violoncel (2007-2011). Actualment formo part de l’Associació Catalana de Musicoteràpia. He dissenyat i realitzat activitats de Musicoteràpia en els àmbits de la salut física i psicològica, geriatria, àmbit penitenciari, persones amb discapacitat psíquica i primera infància.
Aquesta entrada s'ha publicat en Beneficis de la musicoteràpia, Formació i investigació, Rítmia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s