El segon dia del curs de Musicoteràpia creativa va abordar la interacció en el grup en la sessió grupal de musicoteràpia. Començàvem el dia improvisant amb els instruments com a grup per posteriorment analitzar el què havia passat, com ens havíem sentit, identificant lideratges… Simon Procter ens recordava que el què experimentàvem com a protagonistes de la improvització musicoterapèutica seria el què podríem oferir després com a musicoterapeutes encarregats d’un grup de pacients.

El dia va transcórrer mentre realitzàvem diferents dinàmiques grupals de musicoteràpia i improvisació amb instruments Orff i amb la veu. El clímax va arribar quan d’un en un sortíem a dirigir el grup, mentre el grup havia d’estar atent al què li demanava el director o directora en qüestió. L’activitat ens va esgotar físicament, però va permetre parlar de la capacitat de contenció o no del musicoterapeuta, de donar un context propici per a l’expressió lliure d’emocions que en altres contextos seria inadequat mostrar.

Posteriorment es van representar diversos casos pràctics, mentre Simon ens guiava en la seva resolució. El role-playing va permetre entendre molt millor la feina del musicoterapeuta en una intervenció grupal des de la perspectiva musicocèntrica, on la música és el més important, i la paraula té un paper molt secundari.

En tot moment, el musicoterapeuta ha de vetllar per dotar de sentit l’experiència del pacient, ha de ser capaç d’acompanyar musicalment la persona per posteriorment, poder-la acompanyar emocionalment. En tot moment utilitzàvem el recurs de la imitació per trobar-nos amb el pacient, per després conduir la situació a través de l’harmonia, l’articulació, l’exageració, cap a un resultat sonor amb sentit.