Musicoteràpia creativa (2)

El segon dia del curs de Musicoteràpia creativa va abordar la interacció en el grup en la sessió grupal de musicoteràpia. Començàvem el dia improvisant amb els instruments com a grup per posteriorment analitzar el què havia passat, com ens havíem sentit, identificant lideratges… Simon Procter ens recordava que el què experimentàvem com a protagonistes de la improvització musicoterapèutica seria el què podríem oferir després com a musicoterapeutes encarregats d’un grup de pacients.

El dia va transcórrer mentre realitzàvem diferents dinàmiques grupals de musicoteràpia i improvisació amb instruments Orff i amb la veu. El clímax va arribar quan d’un en un sortíem a dirigir el grup, mentre el grup havia d’estar atent al què li demanava el director o directora en qüestió. L’activitat ens va esgotar físicament, però va permetre parlar de la capacitat de contenció o no del musicoterapeuta, de donar un context propici per a l’expressió lliure d’emocions que en altres contextos seria inadequat mostrar.

Posteriorment es van representar diversos casos pràctics, mentre Simon ens guiava en la seva resolució. El role-playing va permetre entendre molt millor la feina del musicoterapeuta en una intervenció grupal des de la perspectiva musicocèntrica, on la música és el més important, i la paraula té un paper molt secundari.

En tot moment, el musicoterapeuta ha de vetllar per dotar de sentit l’experiència del pacient, ha de ser capaç d’acompanyar musicalment la persona per posteriorment, poder-la acompanyar emocionalment. En tot moment utilitzàvem el recurs de la imitació per trobar-nos amb el pacient, per després conduir la situació a través de l’harmonia, l’articulació, l’exageració, cap a un resultat sonor amb sentit.

 

Anuncis

Quant a Rítmia

Em dic Celia Castillo. Des de petita la música ha estat molt important per a mi. Vaig començar desxifrant poc a poc els símbols que hi havia en una partitura i, sense adonar-me’n, aquells dibuixos sobre el paper es van anar transformant en una forma d’expressió. Tant és així, que ara i des de fa un temps, quan estic trista o amoïnada, recorro al piano per a deixar anar totes aquestes emocions i transformar-les en so i música. També sempre m’ha agradat escoltar, acompanyar, ajudar les persones en moments desconcertants o difícils. La musicoteràpia em va permetre unir la meva passió amb aquesta actitud i és per això que és tan especial per a mi. Al llarg dels anys he pogut comprovar en mi mateixa i en els altres que la música no ens deixa indiferents: tothom té respostes davant la música, i és això el que permet promoure canvis en les persones. En quant a la meva formació, sóc Diplomada en Educació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (2003-2007) i Màster en Musicoteràpia per la Universitat de Barcelona (2007-2009). Vaig cursar estudis de Piano al Conservatori Professional de Música de Terrassa (2000-2007) i de Violoncel (2007-2011). Actualment formo part de l’Associació Catalana de Musicoteràpia. He dissenyat i realitzat activitats de Musicoteràpia en els àmbits de la salut física i psicològica, geriatria, àmbit penitenciari, persones amb discapacitat psíquica i primera infància.
Aquesta entrada s'ha publicat en Beneficis de la musicoteràpia, Formació i investigació, Rítmia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s