L’ictus és una alteració abrupta de la circulació en la sang que arriba al nostre cervell. Pot originar-se a partir d’un coàgul de sang que impedeix que la sang arribi al cervell (ictus isquèmic), o per una hemorràgia provocada pel trencament d’algun vas cerebral (ictus hemorràgic). Una gran majoria dels ictus que es produeixen són isquèmics (85%), mentre que un 15% són hemorràgics.
Les xifres indiquen que aproximadament cada any a Espanya es produeixen 130.000 casos d’ictus, malaltia que provoca la mort en el 30% dels casos, i una discapacitat greu en el 40% de les persones afectades. Es tracta de la primera causa de discapacitat en la persona adulta, i suposa la primera causa de mort en les dones, i la segona causa de discapacitat greu en els homes (Segons dades de la Federació Espanyola de l’Ictus).
La musicoteràpia ha demostrat ser efectiva en el tractament de rehabilitació de les persones que han patit un ictus, ajudant a estimular les funcions cognitives com ara l’atenció, la memòria i el llenguatge. La intervenció amb musicoteràpia en aquest tipus de pacients també ha resultat efectiva en la millora del benestar emocional dels pacients amb ictus i en l’adaptació social posterior a l’accident cerebrovascular.
A continuació, us deixo un video realitzat des de l’Hospital Marina Salud de Denia, on mostren l’ús de la musicoteràpia en una pacient afectada:
Em dic Celia Castillo.
Des de petita la música ha estat molt important per a mi. Vaig començar desxifrant poc a poc els símbols que hi havia en una partitura i, sense adonar-me’n, aquells dibuixos sobre el paper es van anar transformant en una forma d’expressió. Tant és així, que ara i des de fa un temps, quan estic trista o amoïnada, recorro al piano per a deixar anar totes aquestes emocions i transformar-les en so i música.
També sempre m’ha agradat escoltar, acompanyar, ajudar les persones en moments desconcertants o difícils. La musicoteràpia em va permetre unir la meva passió amb aquesta actitud i és per això que és tan especial per a mi.
Al llarg dels anys he pogut comprovar en mi mateixa i en els altres que la música no ens deixa indiferents: tothom té respostes davant la música, i és això el que permet promoure canvis en les persones.
En quant a la meva formació, sóc Diplomada en Educació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (2003-2007) i Màster en Musicoteràpia per la Universitat de Barcelona (2007-2009). Vaig cursar estudis de Piano al Conservatori Professional de Música de Terrassa (2000-2007) i de Violoncel (2007-2011).
Actualment formo part de l’Associació Catalana de Musicoteràpia.
He dissenyat i realitzat activitats de Musicoteràpia en els àmbits de la salut física i psicològica, geriatria, àmbit penitenciari, persones amb discapacitat psíquica i primera infància.
