Ahir venia reflexionant sobre els models que cadascú tenim sobre la nostra professió i que ens ajuden a aprendre, a evolucionar i a créixer professionalment. En el meu cas, en el camí per a convertir-me en musicoterapeuta han aparegut molts mestres, i cadascú amb el seu model han anat introduint-me en aquesta apassionant professió. Els noms d’alguns d’ells són:

Gabriel Federico: de la seva mà em vaig formar en el seu model de Musicoteràpia Focal Obstètrica, l’objectiu del qual és acompanyar a la dona, i a la seva parella, durant l’embaràs perquè aquest es produeixi sense pors, amb una connexió i comunicació major entre mare i bebè, i que la mare i la parella puguin viure amb tota consciència el procés de convertir-se en pares, des del primer moment.

He de dir que aquesta formació em va arribar tan endins, que ara per ara no descarto especialitzar-me, un cop acabats els meus estudis de Psicologia, en la branca Perinatal.

Simon Procter, i el mètode Nordoff-Robbins: perquè crec que la musicoteràpia és un canal creatiu i espontani de comunicació entre pacient i terapeuta. Perquè considero indispensable la improvisació musical en les sessions de musicoteràpia, ja que és des de la pròpia creació que la persona aconsegueix involucrar-se més en el procés de teràpia, i pot arribar a nivells màxims d’expressió.

Joanne Loewy: de la meva breu estada al Beth Israel Medical Center, a Nova York, em va fascinar la seva manera d’aproximar-se als pacients, el seu grau de coneixement de cadascun dels pacients que li permetien oferir en cada moment el que cada persona necessitava. Vaig envejar el tracte entre els professionals, el grau de coordinació interna i el treball en equip tan necessari en entorns com aquest.

Pau Gimeno i Santi Serratosa: de la seva mà vaig aprendre a utilitzar tan sols un element musical, el ritme, com a vehicle de transformació i facilitador del canvi.

Perquè per a mi, la musicoteràpia consisteix en això mateix, en explorar les pròpies capacitats creatives i d’expressió per a induir el canvi, la transformació. El canal és la música, però el contingut és tot allò que cadascun de nosaltres portem dins.