La musicoteràpia com a comunicació no verbal

L. és una nena amb trastorn de l’espectre autista que quan li cantes la seva cançó preferida t’agafa de la mà per anar a jugar amb la música.

P. té dificultats per a mantenir l’atenció a l’escola, però quan la musicoterapeuta toca al piano aquella cançó que tant li agrada, observa amb deteniment les tecles de l’instrument que es toquen a cada moment.

J. té 78 anys i la memòria li falla cada vegada més, però pot recordar anècdotes de la seva joventut quan a musicoteràpia canten “Por el camino verde”.

S. és una mare d’una nena de 3 anys. Ara torna a estar embarassada i assisteix a un taller de musicoteràpia prenatal per recomanació d’una amiga. A les sessions està descobrint quines músiques relaxen al seu bebè i quines l’activen.

Tots quatre són exemples de l’ús de la música com a eina de comunicació, com a vehicle per a traspassar els límits que, a vegades, imposen les paraules.

Des de fa anys que la ciència estudia la relació entre el cervell i la música. S’ha demostrat que la música està íntimament relacionada amb el sistema límbic, el conjunt d’estructures cerebrals relacionades amb les respostes emocionals, els processos d’aprenentatge i memòria. Així mateix, el sistema límbic està interconnectat amb el sistema endocrí, encarregat de segregar endorfines (substàncies que ajuden a reduir el dolor, reduir la pressió sanguínia, i promouen una sensació de calma i benestar).

És per això que la musicoteràpia ens ajuda a sentir-nos millor quan estem tristos, ens ajuda a recordar aspectes de la nostra vida que semblaven oblidats, i ens pot ajudar a expressar emocions quan no existeix la possibilitat de fer servir les paraules.

És en aquests casos que la música pot ser una eina molt valuosa al servei de la teràpia.

Anuncis

Quant a Rítmia

Em dic Celia Castillo. Des de petita la música ha estat molt important per a mi. Vaig començar desxifrant poc a poc els símbols que hi havia en una partitura i, sense adonar-me’n, aquells dibuixos sobre el paper es van anar transformant en una forma d’expressió. Tant és així, que ara i des de fa un temps, quan estic trista o amoïnada, recorro al piano per a deixar anar totes aquestes emocions i transformar-les en so i música. També sempre m’ha agradat escoltar, acompanyar, ajudar les persones en moments desconcertants o difícils. La musicoteràpia em va permetre unir la meva passió amb aquesta actitud i és per això que és tan especial per a mi. Al llarg dels anys he pogut comprovar en mi mateixa i en els altres que la música no ens deixa indiferents: tothom té respostes davant la música, i és això el que permet promoure canvis en les persones. En quant a la meva formació, sóc Diplomada en Educació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (2003-2007) i Màster en Musicoteràpia per la Universitat de Barcelona (2007-2009). Vaig cursar estudis de Piano al Conservatori Professional de Música de Terrassa (2000-2007) i de Violoncel (2007-2011). Actualment formo part de l’Associació Catalana de Musicoteràpia. He dissenyat i realitzat activitats de Musicoteràpia en els àmbits de la salut física i psicològica, geriatria, àmbit penitenciari, persones amb discapacitat psíquica i primera infància.
Aquesta entrada s'ha publicat en Beneficis de la musicoteràpia, Musicoteràpia i discapacitat, Rítmia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s