1.A casa meva ja faig musicoteràpia: quan estic trista escolto aquella música que em puja l’ànim i funciona.
Mite. La musicoteràpia consisteix en un procés terapèutic guiat per un professional on s’utilitza la música com a canal per aconseguir certs objectius terapèutics.
Encara que la música ens aporti sensacions agradables en certs moments de més feblesa, no podem dir que és terapèutica en si mateixa, igual que tampoc considerem teràpia psicològica la xerrada que puguem mantenir amb un amic quan compartim amb ell un problema que tenim.

2. Jo no tinc cap malaltia mental, la musicoteràpia no és per a mi.
Mite. La musicoteràpia no només és positiva per a ajudar a les persones que pateixen algun trastorn mental a millorar la seva qualitat de vida, sinó que et pot ajudar a acceptar una situació difícil (treballar el dol d’una persona estimada), ajudar a millorar les teves habilitats i destreses, i facilita la comunicació entre les persones.

3. Jo no tinc coneixements musicals, no puc assistir a sessions de musicoteràpia.
Mite. Per assistir a sessions de musicoteràpia no cal tenir coneixements musicals. La música en musicoteràpia s’utilitza com a canal d’expressió i comunicació més enllà de valorar el producte estètic o musical resultant. És cert que tots tenim una tendència natural a preferir els sons consonants i harmònics, però l’objectiu de la musicoteràpia no es anar-ho a buscar.

4. La musicoteràpia és una medecina que curarà el meu trastorn.
Mite. En cap cas la musicoteràpia pot substituir un tractament farmacològic receptat per un facultatiu. La musicoteràpia pot ser una teràpia complementària a aquest tractament per a potenciar els efectes d’aquest, o per a treballar objectius psicològica relacionats amb el trastorn (aceptación de la malaltia, millora de les relacions amb familiars, millora de la qualitat de vida…)

5. La musicoteràpia no té evidència científica.
Mite. La investigació en musicoteràpia ha pogut demostrar com aquesta incideix positivament en l’autoconcepte de les persones, millora les relacions interpersonals, disminueix els problemes conductuals i afavoreix el record en casos de demència.